La parella de l'aire

Havia fet una entrada triomfant, amb el joc de llums a favor seu, el vent bufant per la seva glòria i el temps i moment del dia que la convertien en la flor de l'escenari.

El seu puntejar suau dels peus de fada, les ales que la feien córrer amb el vent i n'encenien el compte enrere per la millor dansa entre l'home i l'aire. El violí va apagar tot dubte que l'ésser humà no pot volar i es va iniciar la millor victòria per desmentir la llei de la gravetat. Els quatre cabells que s'escapaven respirant del pentinat la feien abraçar-se a la natura i marcaven l'eco dels seus moviments, convertint-la en deesa de la bellesa.

Invertint el caient de les fulles a la tardor, els seus dits es convertien en plomes quan tocaven els núvols, i fregaven després el glaç dels cors espectants, per fer-los bategar més fort i, potser, eriçar-ne la pell. I un cop llençat l'últim alè fugiria amb la brisa, tan triomfant com havia entrat, deixant tots els cors a gran bategar, i les mans mortes, incapaces d'aixecar un aplaudiment.