domingo, 19 de septiembre de 2010

Segon malson

El pany no llisca amb el seu canell. La clau no gira ja mai. Les cortines no onegen quan freguen la seva espatlla. La goma no vol aguantar-li els cabells. El cotxe no l'avisa si no porta el cinturó. L'ascensor es tanca encara que ella creui el sensor. El maquillatge no fa cas de les seves pestanyes, no s'agafa al seu rostre: cau. I, de fet, al mirall gairebé pot veure les tovalloles que pengen darrere seu.

Alguna cosa se l'emporta d'aquest món. Ja només li queden per fer les últimes carícies al seu univers. Ja no pot ser participant de les mil històries que vol viure. Esdevé invisible.

L'aigua no la mulla. El foc no la crema. L'aire no l'esquiva. L'arena no es deforma al seu pas. Perd la seva realitat.

Ja només una cosa nota les seves carícies que per la resta del món són nul·les. Res més l'ajuda a cridar per ser sentida. Els dits se li enfonsen al teclat, i la música del blanc i negre desfà lleument la seva invisibilitat i, per uns moments, creu que torna a existir, enganyada per la música, que no deixa mai d'abraçar-la. La mentida més agraïda de tots els temps.

martes, 14 de septiembre de 2010

Primer malson

S'havia perdut més d'una vegada en els detalls d'aquella cara, i, de fet, encara li agrada fer-ho.

Imagina que aquells ulls que mai el miren, que sempre miren el cel, són el reflex de només aquell trosset de blau que mai queda tapat, allà on mai plou. Pensa que, potser, els omòplats que li donen sempre l'esquena són el principi gairebé invisible de les ales que mai volaran per buscar-lo. Creu que, segurament, els llavis que mai li somriuen són la llavor d'aquella flor tropical enorme que només creix amb la llum de les estrelles. Juraria que les seves clavícules senyalen la cicatriu del que per tots és una mera història universal i que per ella és, ara ja, un forat a l'ànima, per on fuig tot sentiment humà, per on el fred entra i mata la primera guspira del foc, l'escència de qualsevol amor.

Sap que és per això que ella ja mai el mira, ja mai el busca, ja mai li somriu i ja mai més l'estima. El refredament de l'ànima és irreversible.