martes, 1 de febrero de 2011

Ja ho deia Calderón

La professora manant silenci a les migdiades de prescolar, el vent arremolinant-se als branquillons de la cibada, l'arena caient vessant avall, el llarg sospirar dels avis, el frec de la pana amb la pana, els llençols estirant-se quan dorms, el teu respirar en una habitació petita, aquell gairebé silenci del mar.

La vida és un somni on les millors tonteries sonen igual.

No hay comentarios:

Publicar un comentario