martes, 23 de noviembre de 2010

I si pogués... l'acariciava.



I si pogués... la besava, li somreia, l'abraçava.



I si pogués... siusplau... sense cremar-se...

2 comentarios:

  1. M'agrada llegir. M'agrada llegir per llegir encara que se'm escapi el significat. M'és igual. De vegades llegeixo històries que no tenen argument ni forma ni res, només paraules que formen frases el qual els entesos ho anomenen prosa poètica. No ho sé. En el cas d'aquest text ja és directament sense prosa.
    M'agrada com escrius.

    ResponderEliminar
  2. Aiiii Peix, Peix.. A mi també m'agradaescriure sense entendre el que escric :P Tot i que pernorma general... no és mai així, però m'agrada igual! Els teus escrits també són grans escrits pels que els agrada llegir escrits!

    ResponderEliminar