martes, 20 de julio de 2010

No siguis burra :)

Avui és un d'aquells dies dels que esperes tant quan saps que has d'esperar-ne ben poc. I quan acabes et dius de tot, discuteixes amb tu mateixa, plores i et tornes a cridar les mil i una. Et sents estúpida, i te'n tornes cada vegada més. Saps que en breus tornaràs a estar bé, però no t'importa aquell futur millor i perds el temps pensant en com d'amarg és el present. I com de burra arribes a ser, realment, per favor!

Com si t'haguéssin llançat en un pou, creus que sola no pots aixecar-te, que si demanes una mà sentiràs només el teu eco, que el temps no cura res i que aquest món és tan cruel i dur que els ha fet a tots egocèntrics, perquè sembla que no hi ha ningú que es preocupa per tu. I tot et fa tantíssima por. I com de burra arribes a ser, nena.

I cantant les cançons més tristes que se't passen pel cap, arribaràs a casa, et tancaràs en banda, seràs monosil·làbica, i t'adormiras pensant en tragèdia, en la teva tragèdia, com si no n'hi hagués cap altra, com si només tu tingués dret a queixar-te del que et passa. Creus que necessites amor, que ningú te'l dóna, que ets un objecte per tothom i et toca ser estimada d'una puta vegada.

Doncs bé. Deixa'm dir-te una cosa: tu el que necessites és una petada al cul per aixecar-te per fi de terra. Que és més lamentable perdre el present tal i com l'estas perdent, que tot el que et pugui estar passant ara mateix o tot el que aquella persona (que, en realitat, és tan persona com tu) t'hagi pogut fer. En realitat, pots. Però ser la víctima té un cert encant que fa que ho remarquis ja sense plantejar-te que les pots acabar passant putes de debò. En realitat, encara ets de peu dret, però t'agrada fer veure que estas caient. No et recollirà ningú més que tu mateixa, que ho sàpigues. I no perque tothom qui t'envolta sigui egocèntric, sinó perquè tu ets tan egocèntrica que creus que tothom ha de vindre a socórre't. Sigues egocèntrica, però no d'aquest manera: sigues egocèntrica fins al punt de pensar que no necessites ningú per aixecar-te, i fins al punt de pensar que tothom necessita el teu ajut.


Creu-t'ho i dona'l, burra. ;D



Núria.

No hay comentarios:

Publicar un comentario