viernes, 17 de diciembre de 2010

Tercer malson

La gravetat la mantenia enganxada al terra, els cabells li pesaven com el plom, els pulmons no trobaven espai per l'aire. Estirada en una mena de terra vidriós, gens opac, va girar-se de panxa a terra, per veure el que sabia qua hi havia a baix.

Cor a cor amb el vidre, va somriure-li al seu jo que era uns metres més aball, també amb només una bata blanca per sobre els genolls, el cos imantat per la dura gravetat, la debilitat a la cara i fredor als ulls. Ella no li va respondre, i va girar la cara com si tal felicitat l'incomodés. Per aquest gest, va poder veure la cara del seu tercer jo, encara més lluny, en el mateix estat però amb una expressió estranya: odi? Ella li va somriure, esperant una resposta, que va ser gairebé immediata: un crit interminable ofegat pel vidre i l'espurna blanca en els seus ulls va deixar-li clares les coses: ràbia. No va intentar entendre què podia separar-la dels seus altres jos, simplement, la frustració la va recórrer i els nervis la van atrapar. Va colpejar el terra amb tota la força dels seus punys, que amb la intensa gravetat semblaven ser de metall. L'angoixa se l'enduia, i cada vegada creia que tenia menys temps per recuperar-ne un esbós de somriure. Als seus ulls, desesperació; als seus pulmons, cada vegada menys aire i, finalment, plor. L'aigua salada i el seu alè accelerat feien dibuixos de boira i transperència al vidre que tremolaven amb els cops que la por li feia seguir donant. I, de sobte, una veu pausada la va fer parar:

- Tranquil·la, petitona. El temps s'ho enduu tot.

Calmada, va començar a respirar més pausadament. I va esperar... un minut. Dos. Tres. Gairebé sense adonar-se'n, els jos s'havien anat esblaimant, els seus cossos transparentaven el fons negre infinit que quedava darrere els vidres, i les seves cares s'havien difuminat fins a esdevenir irreconeixibles.

Va veure-les desaparèixer, es va girar altre cop panxa amunt ja sense esforços, es va aixecar i va marxar, somrient i, per coses de la vida, fent-li botifarra a Freud.

No hay comentarios:

Publicar un comentario