Que desparegui el superjo que Freud va comfirmar que ens condicionava tant la vida per ser humans en societat. Confio que s'equivoqués i que, en la totalitat dels exemples o en sortoses excepcions, fos realment el jo el que comptés i tingués veu pròpia en el que realment comporta cadascú en pura persona.
La humanitat hauria de ser el que ens fes viure, i no el morbo que té el prejudici de les normes socials.
I què és amics, el Nadal, sinó el punt àlgid de la humanitat?
ben pensat
ResponderEliminar:)