Poc a poc, el blanc i negre s'acosta, decideixes que el creuaràs i penses: "Si no mirés a dues bandes correctament i algú passés en aquell precís instant, potser sí que faria explotar el meu roig sobre aquest perfectament i curós ratllat que, sense colors, és mort fins que jo hi mori. Potser no".
A dues passes del creuant, el cor s'accelera, el neguit se t'enduu la treva. Decideixes no creuar. I mai sabràs el paradís que tens a l'altre costat
del pas de zebra.
No hay comentarios:
Publicar un comentario