domingo, 9 de enero de 2011

Avui

I avui, curiós com mai, l'aigua freda a l'hivern t'agrada, i la pell esborronada et fa somriure i et recorda petites coses que aquests dies no deixes de tenir presents. Igualment, el carrer més fosc et porta, no por, sinó fantasia, i el blanc i negre, no tristor, sinó melancolia. De la mateixa manera, una estona sola no vol dir soledat, sinó harmonia. I la camisa mal cordada no vol dir desordre, sinó la confusió dels ulls petits d'haver-se llevat d'un somni perfecte que encara et fa pensar amb rostre al·legre. I, avui també, et fascinen les llums taronges del passeig, i et sembla que el reflex a les rajoles les omple una mica més de màgia a cada pas. Avui una abraçada comença pels ulls.

I... qui ho diria? Avui ja no és Nadal. Però alguna tonada es sent dins, i avui els ulls tancats brillen tant com els oberts, i avui no cal que somrigui perquè sàpigues que sóc feliç, i avui el nas vermell no em desagrada.

Avui, el dia és meu, com espero que ho sigui també demà.

No hay comentarios:

Publicar un comentario