lunes, 3 de enero de 2011

I després, sentir

Què veus? Una tele. Moltes plantes. Una butaca. Una altra. Cortines. La finestra. És de nit. Una làmpada encesa. Cinc cadires. Una taula. L'estanteria. Els seus llibres. Aquelles pedres precioses. Rajoles al terra. El sostre blanc. Un quadre a la paret. Jo al sofà. Ell entra per la porta, encenent-se una cigarreta. Ve passejant, amb gest tranquil. S'acosta al sofà, seu i gira el tors allunyant la cigarreta per bufar el fum, apartar-me els cabells, dir alguna cosa i, per fi, somriure amb el negre de les pupil·les que segresten els seus ulls. Fosc. Clar. Els seus llavis somriuen.

Què escoltes? Unes tonades suaus llunyanes, que s'acosten amb l'eco de les passes de peus secs sobre rajola. A cada passa menys eco, i més volum. L'encetada per la guspira d'un flamisell. Una cigarreta que crema. Un cop sec pel flamisell llançat damunt la taula. La tonada i la bufada es barregen, mentre amb les passes s'acosten. La tonada s'atura, el sofà cruix, la roba frega, la cigarreta crema. Pausa. Una bufada. Pausa. "Hola, guapa" d'uns llavis que no somriuen però faran somriure. Un petó. Un suspir que, ara sí, somriu.

Què olores? El meu perfum. Una lleugera flaire d'encens. Gas, llunyà. Fum. Tabac. Marlboro. La seva roba, el seu xampú, el seu perfum. Marlboro. Marlboro. Marlboro.

Què tastes? El regust d'una Voll-Damm i les tapes del vespre. El Marlboro més suau.

Què notes? Fred. El sofà s'enfonsa i cruix. Calidesa suau s'inclina. La mà més fina destapa el front i frega les meves pestanyes. Aire suau a la cara. La calidesa s'acosta. El més petit foc artificial l'atura en un final de conte que ha creuat cabells, pestanyes, mirades i, per fi, el nostre millor somriure. La teva calor. Vida.

No hay comentarios:

Publicar un comentario