El soroll d'uns llençols, un xic de sol, una brisa matinera.
Fred i calor, ens ve de gust un petó
per tastar la primavera.
Estavem pintant l'últim quadre de tants.
Tots ells esbossos d'un no voler acabar mai.
La clamor de guspires frega suau a l'esquena.
La llum trenca ses ones, vol portar la tardor
a cavall de la treva.
El silenci, la foscor eleven el cant:
La flama d'aquells dies s'ha tornat a apagar,
per sempre.
No hay comentarios:
Publicar un comentario