La professora manant silenci a les migdiades de prescolar, el vent arremolinant-se als branquillons de la cibada, l'arena caient vessant avall, el llarg sospirar dels avis, el frec de la pana amb la pana, els llençols estirant-se quan dorms, el teu respirar en una habitació petita, aquell gairebé silenci del mar.
La vida és un somni on les millors tonteries sonen igual.
No hay comentarios:
Publicar un comentario