Sant Jordi plujós

Camina distreta, a pas dispers i s'atura, de tant en tant, davant les parades de llibres ofegats sota plàstic humit. Plou. El carrer no fa aquella olor que hauria de fer. L'olor de pluja creua el pensament dels que, com ella, van sols: "Avui fa olor de pluja? No sento l'aroma de les flors".

Cada gota s'ha desprès del cel i ha premut el perfum de roses contra el terra, i allà queda, enganxat sense més opció que esperar la llum solar. Les sabates passegen sobre les olors presoneres de l'aigua del terra. A la seva sola hi queda el record de tot un Sant Jordi plujós.

El triomf de la bellesa neixerà demà, quan la llum arreplegui les roses del terra i quan tu obris el llibre i les flors i les lletres et portin a claudicar que Sant Jordi és el dia dels enamorats de tot allò que els envolta. Com tu.