Canaris que tornen

Un hola timidíssim i dos petons que no volen dir res. Saps? Ella s'esperava tantíssim més que ara ja no és, ara ja no té allò que no del cert, però en gran mesura, jurava que algun dia tindria. La covardia us ha atrapat de tal manera que sou allò que mai voldríeu ser: un vehicle de substitució cap un somni que no s'acompleix sol. Però es parla de somnis, en amor? Seria un somni si esdevingués quelcom inabastable. La fuga d'un canari que tornaria si el cridessiu us entristeix, com si tot tingués tan a veure amb el victimisme com amb el no-fer-res al que us heu habituat.

Però tan se val: algun dia, més tard que d'hora, l'orgull per allò que voleu ser passarà per sobre de l'orgull d'allò que sou, i trencareu els murs que us tenen allà on tanta gent sap que esteu tan malament. I us direu amb decisió que "Si, algun dia... serà", com si el triomf fos més llunyà als fets que a les paraules.